caure
1 1 v. intr. [LC] Moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Els cossos deixats anar lliurement en l'espai cauen amb un moviment uniformement accelerat. Cau neu, cau pedra. Les fulles cauen dels arbres.
1 2 v. intr. [LC] per ext. Caure el sol de ple a ple.
1 3 v. intr. [LC] Una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat. Caure les dents, els cabells. M'ha caigut l'ungla del dit gros tota sencera. Si sacseges la branca faràs caure la fruita. Caure a trossos, a parracs, a miques. S'ha trencat el gerro: el duia a la mà i l'ha deixat caure.
1 4 [LC] estar per caure [o estar si cau no cau] Estar a punt de desprendre's.
1 5 [LC] deixar caure una cosa Dir-la en públic per veure quin efecte fa.
1 6 [LC] deixar-se caure en un indret Comparèixer-hi.
2 v. intr. [LC] caure sobre d'algú alguna cosa a ) Atènyer-lo en la seva caiguda.
2 v. intr. [LC] caure sobre d'algú alguna cosa b ) per ext. Totes les sospites cauen sobre ell. Totes les desgràcies cauen sobre aquest home. La seva còlera caurà sobre vosaltres.
3 1 v. intr. [LC] Anar a parar a un indret involuntàriament. Caure al mar. Si un cec guia un altre cec, tots dos cauran al sot. Caure a la ratera.
3 2 v. intr. [LC] per ext. Caure en un parany, en una emboscada.
3 3 v. intr. [LC] Anar a parar a una situació dolenta, trobar-s'hi tot d'un cop. Treballa tant que caurà malalt. Caure en captivitat. Caure en la misèria. Caure en la desesperació.
3 4 v. intr. [LC] Deixar-se anar a alguna cosa blasmable. Caure en falta, en pecat. Caure en error, en contradicció. Caure en dubte, en temptació. Caure en el ridícul. Caure, un autor, en l'afectació. La murmuració és un vici tan arrelat que hi caiem sense adonar-nos-en. Caure en desús, en oblit.
4 1 v. intr. [LC] Un objecte recolzat, davallar lliscant o rodolant. Caure escales avall.
4 2 v. intr. [LC] Un objecte suspès, cedir a l'acció de la gravetat, penjar lliurement. Els cabells li queien sobre les espatlles, sobre el front. Deixar caure els braços.
4 3 v. intr. [LC] per ext. Deixar caure les seves mirades sobre algú.
4 4 v. intr. [LC] Un embolcall aplicat a una part del cos, a una cosa qualsevol, abaixar-se al llarg d'aquesta. Li cauen les mitges. Tot li cau i li penja.
4 5 [LC] caure bé Una peça de vestit, escaure.
4 6 [LC] caure malament Una peça de vestit, no escaure.
4 7 v. intr. [LC] Causar una impressió determinada en els gustos, l'opinió o l'ànim d'algú. L'Andreu cau bé a tothom. El pobre Oriol sempre li ha caigut malament.
4 8 v. intr. [LC] Les veles d'una nau, penjar desinflades per manca de vent. La nau avançava molt lentament: tenia les veles caigudes.
4 9 v. intr. [LC] El vent, minvar o cessar.
4 10 v. intr. [LC] Un període de temps, declinar cap a la fi. Començar a caure el dia. Al caure de la tarda. Caure l'hora.
5 v. intr. [LC] Arribar, venir, com davallant. Caure la nit. Un profund silenci caigué sobre nosaltres.
6 v. intr. [LC] Una cosa que descansa sobre el sòl, dreta o recolzant en alguna altra cosa, desviar-se de la seva posició d'equilibri, moure's per l'acció de la gravetat, fins a estar ajaguda o en una nova posició d'equilibri. Em va donar una empenta i em va fer caure. Ha caigut relliscant amb una pela de taronja. La mula en què cavalcava entropessà i caigué. Caure de cara, d'esquena, de costat. No sabem de quin costat caurà. Va caure tan llarg com és.
7 1 v. intr. [LC] No poder sostenir-se, estar a punt de caure. Caure de feblesa, d'inanició. Caure de fatiga, de son. Caure de vell.
7 2 v. intr. [LC] per ext. Caure de bondat.
8 1 v. intr. [LC] Sucumbir. En el darrer combat n'han caigut dotze dels nostres. Roma caigué sota els bàrbars. La ciutat ha caigut després de tres mesos de setge. La maniobra dels conservadors ha fet caure el ministeri. Caure una ciutat sota el domini dels àrabs.
8 2 v. intr. [LC] Pecar 1. El just cau set vegades al dia.
9 v. intr. [LC] Deixar-se anar, llançar-se. Caure agenollat davant l'altar.
10 v. intr. [LC] caure en alguna cosa Encertar a comprendre-la, a recordar-la, a endevinar el fi dissimulat amb què és dita o feta. —Ho comprens tu? —Jo no hi caic. M'ha saludat un jove pel carrer i no caic en qui pot ser.
11 1 v. intr. [LC] Esdevenir fortuïtament, per atzar. Li ha caigut el segon premi a la rifa. La conversa ha caigut sobre els perills de la seva professió.
11 2 v. intr. [LC] Ensopegar-se a esdevenir en tal temps, a trobar-se en tal lloc, a afectar en tal manera la conveniència, el gust, els interessos, etc., d'algú. Aquest any Nadal cau en dijous. Si l'accent cau en la penúltima síl·laba d'un mot, aquest és anomenat pla. On cau aquest poble? Aquesta pregunta no li ha caigut bé. Esperem a veure com caurà la cosa.
11 3 [LC] caure tot bé a algú Ésser-li tot indiferent.
12 v. intr. [TRA] Una nau, desviar-se del seu rumb.
